B

B

dimarts, 22 d’octubre del 2013

LA MURALLA NORD-EST DE BARCINO (PLAÇA DE RAMON BERENGUER)

 


Una de les zones on s'aprecia millor la muralla romana és el tram de la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Contemplem les tres parts de què es compon la cinta defensiva. A la seva zona inferior, una construcció d'opus quadratum de base de gres de Montjuïc. La tècnica canvia a partir de la motllura del pas de ronda, convertint-se en un mur a base de pedres molt més petites (opus vittatum). Estava rematada per torres quadrangulars que sobresurten del llenç de la muralla, amb finestres de mig punt. Algunes construccions medievals, com la capella de Santa Àgueda i el Palau Reial, van modificar la muralla a base d'aprofitar l'espai entre torres. Aquest tros té una gran espectacularitat, amb pedres de tons que van des del gris rosat, i constitueix una altra de les imatges famoses de Barcelona.


En aquesta imatge es pot contemplar perfectament l’estructura d’una de les torres de la muralla romana, i el seu aprofitament posterior. La base d’
opus quadratum, fins al pas de ronda, o s’aixecava la part de torre d’opus vittatum i per sobre, la torre octogonal del campanar de la capella de Santa Àgueda, construïda entre els segles XIII al XV.




dissabte, 5 d’octubre del 2013

LA MURALLA NORD-OEST DE BARCINO




En el moment de la fundació de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, entre els any 15 i 10 abans de la nostra era, es va construir una primera muralla, i atès que era una època de pau i sense amenaces exteriors, la pax romana, va tenir un caràcter simbòlic i representatiu; es tractava de delimitar el territori, el pomerium, i donar importància al nou assentament, més que de donar-li una funció defensiva.



A principis del segle IV les circumstàncies havien canviat, i la colònia es va dotar d’una infraestructura realment defensiva i va procedir a construir una de les seves obres més importants i que ha perviscut fins els nostres dies, la segona muralla, i és davant el traçat nord-oest que ens trobem en aquest moment, i que dóna a la plaça Nova, cantonada carrer Tapineria.



Aquesta segona muralla es va alçar davant de la primera, que li va servir de recolzament, i fou construïda amb carreus quadrats de gres de Montjuïc. El llenç de la muralla i de les torres es pot veure que està realitzat en opus quadratum, i la part superior de les torres amb opus vittatum. En total s’han comptabilitzat 76 torres, si bé alguns tractadistes parlen de 78.

Les dues torres situades a la plaça Nova són les números dos i tres, i en aquest tram es pot observar clarament la cornisa sobre la qual discorria el pas de ronda. En alguns dels blocs de pedra s'adverteixen restes escultòriques que indiquen el reaprofitament dels materials procedents d'altres monuments. Així, a la cantonada de la torre més propera a la Catedral, a l'altura de la segona filada de carreus sota la cornisa, es poden veure perfectament un fascis, insígnia dels cònsols romans en forma d'un feix de vares.



En aquesta zona, davant de la muralla, les excavacions van revelar l'existència d'un canal amb una amplada màxima de 23 m i una profunditat de fins a 6 m que seguia el contorn exterior de la muralla fins on avui es troba la plaça Ramon Berenguer. Es desconeix la funció d'aquesta zona excavada, que amb el pas del temps va anar omplint de sediment i fang.



 




Podem contemplar un dels angles de la muralla romana a la cantonada de l'avinguda de la Catedral amb el carrer Tapineria. Estava presidida per una torre octaèdrica que va ser construïda utilitzant en la seva base nombrosos elements arquitectònics i escultòrics. 

L'interior de la torre és visitable des del Museu Diocesà.








Aquesta muralla va estar amb ús fins l’edat mitjana, moment en el qual el creixement de la ciutat i les seves necessitats defensives van fer necessari construir una de nova, restant poc a poc la muralla la romana integrada amb els diferents edificis que s’anaven construint i adossant a la mateixa, fins que a partir del segle passat es van començar a recuperar i posar en valor.

Actualment, com veurem al llarg d’aquest bloc, es conserven moltes restes, tant de les muralles com de les torres i que poc a poc se’ls hi va donant la visibilitat que es mereixen.

Una iniciativa municipal, el Pla Barcino, està treballant en aquests moments per posar en valor tot el patrimoni romà de la ciutat de Barcelona, com un nou element cultural a afegir als seus múltiples atractius.