LA PORTA PRAETORIA DE BARCINO

Ens trobem ara davant la Porta Praetoria (en alguns estudis també es parla d’ella com a Porta Decumana): es tractava de la porta Nord-Oest, del segle IV (la segona muralla), situada a l’actual plaça Nova i que donava inici al decumanus maximus, que juntament amb el cardo maximus eren els carrers principals de qualsevol colònia romana, i també de Barcino. El decumanus maximus coincideix el seu traçat amb els actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.

Es tractava d’una porta triforada de la qual actualment es conserven dues torres semicirculars, per les que discorria un pas central de major altura per als carros i dues portes laterals, integrada la de la dreta al lateral del Palau del Bisbe, podent-se veure les restes de l’altre pas de vianants a l’interior de la casa de l’Ardiaca, on es troba l’actual Arxiu Històric de la Ciutat. Tot el conjunt està realitzat en opus quadratum.

Respecte a la porta lateral del Palau del Bisbe, està formada per un arc de mig punt realitzat amb dovelles de bona qualitat, té 2,55 metres d’alçària i una amplada de 0,92 metres. Si bé és de difícil accés i es troba darrera una reixa, val la pena aproximar-se i observar-la.

També a l’interior de la casa de l’Ardiaca es pot veure el punt d’entrada de l’aqüeducte que abastava d’aigua a la colònia.

Fins el segle XIX es va conservar l’arc central que unia les dues torres però que malauradament va ser enderrocat, si bé es conserven alguns gravats de l’època.

Gravat d'A. de Laborde (1803)