B

B

dilluns, 16 de desembre de 2013

BREU ESTUDI GEOARQUEOLÒGIC DE BARCINO


Una col·laboració especial per aquest bloc de Patricia Rubio Illescas / Cantibus

Introducció.

Aquest treball es centra en dos punts d’estudi principals:

1-    Geomorfologia del Mons Taber. Un dels turons de Barcelona on es va formar la ciutat de Barcino.
2-    La línea de costa romana de Barcelona, i alguns aspectes curiosos sobre aquest fet.

Abans de tot, cal situar històricament la fundació del municipi romà de Barcelona, i en conseqüència afegir algunes curiositats geològiques i arqueològics d’aquest assentament. Ja que, molta gent pensa que la fundació del municipi té lloc al Mont Tàber, per situar-nos, el turó seria tot l’espai on es troben les columnes d’August, l’actual plaça de Sant Jaume, el Museu d’Història de la ciutat, etc... Però la realitat no és aquesta.

La fundació del municipi té lloc a la muntanya de Montjuïc  (els romans anomenaven aquesta muntanya amb el nom de ‘Mons Iovi’, o sigui, la muntanya de Júpiter à punt A). Els vestigis arqueològics que identifiquen aquest ‘pre-assentament’ daten del segle I a.C, era l’inici del municipi Faventia, posteriorment el coneixereim com a Barcino. Molts investigadors diuen que, els romans tendien a envair de forma immediata els assentaments indígenes, en aquest cas, tenim constància de que a Montjuïc s’assentaven ibers, en termes de divulgació actuals els coneixem com ‘laietans’. Tot i això, els romans no estaven molt convençuts de la localització del municipi, i durant aquest mateix segle es traslladen al Mont Tàber (punt B), on varen iniciar la construcció de la muralla i el temple de Júpiter, avui conegut com el temple d’August. Probablement el municipi es va situar aquí degut a que la línia de costa es trobava prop del Tàber, i això podria facilitar l’activitat econòmica del municipi. Tot el material constructiu que va formar la ciutat provenia de Montjuïc, més endavant tractarem la qüestió geològica d’això. 

Per tant, l’objectiu d’aquest petit estudi serà un incís en una de les pràctiques arqueològiques més importants per a l’estudi divulgatiu, la geologia, del qual pren un paper important, i que moltes vegades ajuda a identificar i entendre la posterioritat de l’antiguitat històrica.

El cas de Montjuïc.

Com s’ha esmentat abans, gran part del material constructiu que es va utilitzar per a Faventia provenia de Montjuïc. Aquesta cantera es troba situat en el vesant SW de la muntanya, el tipus de roca que proporciona és el gres. Aquest material està composat per un tipus de roca sedimentària detrítica omplerta de matriu o ciment de silici o carbonat càlcic. La cantera de gres va ser explotada des de l’arribada dels romans fins aproximadament al segle XVIII.

                          


Cantera de Montjuïc. Intervenció arqueològica al 1991.



 Gres.

Faventia: del Mons Iovi al Mons Taber.

Com s’ha dit abans, a Montjuïc es produeix un abandó d’aquest ‘pre-assentament’ per a establir-se al Tàber. Pensem que els motius d’aquest trasllat tenen a veure amb les condicions del medi que ofereix la zona:

  1. La platja es trobava molt a prop, una de les pistes és la toponímia conservada, una de les portes de la muralla rebia el nom de ‘Porta del Mar’, la qual cosa ens porta a pensar en aquest fet. A posteriori, mostrarem aquest fet des d’algunes intervencions que es varen fer per a confirmar aquest fet.
  2. El Tàber estava envoltada de rieres. Un fet important per a l’abastiment d’aigua tant per a la població com per els camps de cultiu. Tot i això i sense motius de desprestigi, tenien l’aqüeducte amb aigua procedent dels rius Llobregat i Besós.
Des del punt de vista geològic, el Tàber es un turó que es troba a uns 16,1 m sobre el nivell del mar, on la proximitat amb el mar és un dels factors on es pot veure a la sedimentació, i que en moltes intervencions arqueològiques desenvolupades en aquesta zona han comportant problemàtiques com les següents:

  1. El turó és un bloc del Miocè de Montjuïc aixecat abans del Quaternari. És a dir que, la formació geològica de Montjuïc i del Tàber tenen les mateixes característiques geològiques, i és probable que es formessin al mateix temps.
  2. El turó està limitat pels costats de ponent i llevant per falles o un esglaó de falles, formades durant el Quaternari antic, fet que no es poden demostrar amb certesa, excepte un: és el que es troba a les faldes de la catedral de la ciutat.
  3. El Pliocè ha estat escombrat pel cim del Tàber a causa de l'erosió del Quaternari, com a resultat dels canvis climàtics.






RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona: La Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geología urbana
Barcelona: Planetaterra, 2009, pg. 278. ISBN: 9788492583393.

La línia de costa.

La situació de la platja començaria al c / Regomir on es troba la Porta del Mar. Les evidències en una de les torres d’aquesta porta situada a la plaça Trapi, s’observa que el gres d’aquesta torre va quedar totalment erosionat per les pujades de marea.
La problemàtica de la reconstrucció de la línia de costa és notable a causa de la sedimentació. Per exemple, entre Montjuïc i el Tàber hi ha un relleu en forma de barranc, formant un cordó litoral o cordó de platja. Tot el front marí del Miocè, té poc profunditat i és discontínua des d'aquesta muntanya, passant per el Tàber, els Codals i el Puig de les Falzies (sota la Llotja). Aquest fenomen s'anomena com 'trampa sedimentària', és a dir, una sedimentació amb una morfologia discontinua i igual, que s'observa des del Tàber fins a l'actual Diagonal Mar.




Línea de costa romana. RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona: La Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geología urbana
Barcelona: Planetaterra, 2009, pg. 278. ISBN: 9788492583393.

Barcino tenia port?

El port romà va ser un port natural situat al fossat de la muralla, provocades per les rieres de Collserola i el torrent de l'Olla, però es tenen constàncies en època tardoromana, ja que fins a l’època medieval no es fa vertaderament un port a la ciutat de Barcelona.

Les intervencions que es varen portar a cap al Pla de Palau a l’any 2010 es va veure, aquestes probables evidències de port romà, com també la problemàtica de la reconstrucció de la línea de costa. El nivell romà es troba de forma parcial a uns - 6,75 m de la costa actual. A la sedimentació es troben graves gruixudes amb sorra, que indica un mitjà obert amb àmplia influència marina pel transport material deltaic del Besòs. Les rieres també juguen un paper important, com el drenatge del Pla de Barcelona, per això quan trobem restes materials es troben rodades o erosionades per el transport d’aigua. Les restes que es varen trobar en aquesta intervenció descriuen que per la forma en el que es troba retallat la sedimentació, de forma angulosa i curta, podrien demostrar una possible zona d’ancoratge. 

Tot i això, estan començant a sortir estudis actuals que situen el vertader port de Barcino al SW de les faldes de Montjuïc, ja que va jugar un paper important en quan a xarxa comercial del Mediterrani. 





Intervenció arqueològica del Plau de Palau al 2010. Tall estratigràfic del nivell romà.

Conclusió.

Com s’ha pogut veure, la ciutat de Barcelona necessita futures intervencions arqueològiques que ajudin a la reconstrucció del que fou el municipi romà, i sobretot de la reconstrucció de la línea de costa com la situació i explicació del port, ja que és un estudi molt complexa i que requereix noves investigacions per tal de trobar una resposta a aquests fets. Les condicions geològiques són molt complexes i necessiten un estudi detingut per tal d’utilitzar-les en la divulgació arqueològica i poder reconstruir la històrica de la ciutat, perquè el conjunt de tots aquest elements donen un resultat excel·lent per entendre les societats passades que varen portar a assentar-se en un lloc tan emblemàtic com és Barcelona.

Bibliografia.

AVELINO PI Y ARIMON, D.Andrés. Barcelona Antigua y Moderna. Descripción e Historia de ésta ciudad des de su fundación hasta nuestros días. Barcelona: 1854, Tomo 1, pg. 669.

GRANADOS, Oriol. J; et, al. Guia de la Barcelona Romana i Medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, pg. 7-25.

RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona: La Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geología urbana. Barcelona: Planetaterra, 2009, pg. 278. ISBN: 9788492583393.

SANZ PARERA, Miquel. El Pla de Barcelona. Constitució i característiques físiques. Barcelona: 1988, pg.138. ISBN: 8485709756.

SOBREQUÍS I CALLICÓ, J.; et, al. Historia de Barcelona. Barcelona: 1992, Volumen 1, pg. 418.

SOBREQUÍS I CALLICÓ, J.; et, al. Historia de Barcelona. Barcelona: 1992, Volumen 2, pg. 366.
Consultaes on-Line:

Barcelona: el Montjuïc Romano, 2º parte 30-01-2013. Las mentiras y verdades, que son muchas en la vida. Available on the Internet: <En línia: http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2013/01/barcelona-el-montjuic-romano2-parte30.html> [Consulta: 2 de Noviembre del 2013].

MUHBA: Temple d’August. MUHBA. Available on the Internet: <En línia: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/es/muhba_temple_august.html> [Consulta: 2 de Noviembre del 2013].

Cap comentari:

Publica un comentari