Ens trobem ara
davant la Porta Praetoria (en alguns estudis també es parla d’ella
com a Porta Decumana): es tractava de la porta Nord-Oest, del segle
IV (la segona muralla), situada a l’actual plaça Nova i que donava
inici al decumanus maximus, que juntament amb el cardo maximus eren
els carrers principals de qualsevol colònia romana, i també de
Barcino. El decumanus maximus coincideix el seu traçat amb els actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
Es tractava d’una
porta triforada de la qual actualment es conserven dues torres
semicirculars, per les que discorria un pas central de major altura
per als carros i dues portes laterals, integrada la de la dreta al
lateral del Palau del Bisbe, podent-se veure les restes de l’altre
pas de vianants a l’interior de la casa de l’Ardiaca, on es troba
l’actual Arxiu Històric de la Ciutat. Tot el conjunt està
realitzat en opus quadratum.
Respecte a la porta
lateral del Palau del Bisbe, està formada per un arc de mig punt
realitzat amb dovelles de bona qualitat, té 2,55 metres d’alçària
i una amplada de 0,92 metres. Si bé és de difícil accés i es
troba darrera una reixa, val la pena aproximar-se i observar-la.
També a l’interior
de la casa de l’Ardiaca es pot veure el punt d’entrada de
l’aqüeducte que abastava d’aigua a la colònia.
Fins el segle XIX es
va conservar l’arc central que unia les dues torres però que
malauradament va ser enderrocat, si bé es conserven alguns gravats
de l’època.
![]() |
Gravat d'A. de Laborde (1803) |