B

B

diumenge, 21 de desembre del 2014

BARCINO 3D


El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha creat una aplicació que recrea i permet descobrir la colonia romana de Bàrcino del segle III de forma virtual.

L’aplicació permet passejar pels seus carrers, comprovar com vivien els nostres avantpassats i aprendre la seva història.

Per accedir a l’aplicació punxeu aquí: Barcino 3d

dissabte, 2 d’agost del 2014

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. INSTAL·LACIÓ DE PRODUCCIÓ DE VI



Vista de la cella vinaria
Estem a punt de finalitzar la nostra visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, i una vegada deixem enrere la factoria garum i salaó de peix, ens endinsem en una important instal·lació vinícola dels segles III i IV.

El vi, juntament amb l’oli i el blat, era un component bàsic de la dieta romana, i Barcino i els territoris del seu entorn, un important centre productor.


Lacus de decantació
El primer que ens trobem en iniciar aquesta part de la visita és el lacus de decantació, amb un revestim d'opus signinum, que s’utilitzava per realitzar el transvasament del most des de la part alta, mitjançant unes conduccions ben visibles, fins a la zona dels dipòsits.


Paviment de lloses
A l’esquerra, un paviment de lloses molt ben conservat, amb pendent, que es devia fer servir per desplaçar les bótes de fusta fins a l’exterior.


Lacus de fermentació
A continuació podem veure diversos locus de formatació i més endavant uns fonaments que han estat identificats d’una premsa.


Dipòsits i premsa
Al final, del passadís que estem recorrent, ens trobem potser amb la part millor conservada de tots els tallers i factories, una cella vinaria (dipòsit pel vi), que disposa d’11 dipòsits de dolia, parcialment enterrats,i recoberts interiorment de resines per fer-los més estancs.

Cella vinaria
Ara, ens adonem que hem finalitzat el recorregut per totes les restes arqueològiques romanes visitables de la ciutat de Barcelona, en un projecte que va començar precisament ara fa un any, l’agost del 2013.


No ens aturem però, Barcino encara ens pot donar moltes sorpreses i potser seria interessat conèixer la seva història, les famílies que la van formar, i el poble que amb el seu treball diari va posar els fonaments per construir aquesta gran ciutat que és Barcelona.


diumenge, 13 de juliol del 2014

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. LA FACTORIA DE GARUM I SALAÓ DE PEIX



Dipòsits de salaó

Continuant la nostra visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, a continuació de les restes arqueològiques de la fullonica i la tinctoria, accedim a una factoria de garum i salaó de peix.

Dolia de la factoria de garum

El garum la salsa de peix per excel·lència de l’època romana, es va arribar a convertir en un producte de luxe, i per a la seva producció es van instal·lar indústries en tot el territori romà. A Barcino hi havia una d’aquestes factories, en la que també s’ha acreditat que es feia salaó de peix, segurament perquè eren dues activitats que anaven estretament relacionades. A aquestes activitats lligades amb l’explotació del recurs del mar  es coneixien com a cetaria.



Sala per al trossejat i rentat del peix

Les restes arqueològiques de Barcelona són com a mínim del segle III de la nostre era, i es trobaven en una insula i amb façana a un cardo minor.

S’han identificat i es conserven diverses dolia, embornals, piques, restes de clavegueram, piletes que contenien pasta de garum, dipòsits de salaó, magatzems i passadissos d’opus signinum.



Passadís d'opus signinum



dissabte, 14 de juny del 2014

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. LA FULLONICA I LA TINCTORIA

Porta d'entrada a la tictoria

Quan iniciem la visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, les primeres restes arqueològiques que ens trobem corresponen  a una bugaderia (fullonica) i a una tintoreria (tinctoria). 

Cap de les dues instal·lacions es conserven completes, i només s'han pogut identificar algunes parts, però suficients per poder-les identificar clarament, especialment per les restes trobades de tint, midó, cendres i amoníac, destinats al rentat, blanquejat i tenyit de la roba.


Lacuna fullonica


S’identifiquen els dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbaldia la roba (lacuna fullonica)  i diferents piletes usades per tenyir-la.


Pila amb desguàs de la fullonica

També cal destacar, en aquesta part de la visita una estança de la fullonica, amb un emblema d’opus sectile, que possiblement seria una estança per rebre clients.



Emblema d'opus sectile


diumenge, 18 de maig del 2014

LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCELONA





Al subsòl de la Plaça del Rei a Barcelona, en el que actualment és el Museu d'Història de la Ciutat, es poden trobar les restes arqueològiques del que va ser un barri de talleres i factories de Barcino situat a l’angle nord de la ciutat, amb edificis, carrers, termes, inscripcions, fragments de muralla sobre tot el conjunt episcopal paleocristià.

La seva descoberta es va produir l’any 1931 quan es realitzaven els fonaments per ressituar la Casa Padellàs, edifici que no es trobava en aquest indret, sinó que va ser desmuntat i conservat quan es va obrir la via Laietana. Finalment les autoritats municipals van decidir ubicar-lo on es troba actualment, a la plaça del Rei, i va ser en excavar la finca quan es van descobrir les restes arqueològiques que en una encertada decisió van conservar. La casa Padellás, com quelcom natural, va esdevenir l’actual Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Visitar les restes arqueològiques es fer un viatge en el temps, i de cop i volta ens veiem submergits en la Barcino més industrial del segle II de la nostra era.

En el recorregut museïtzat tindrem oportunitat  de veure una bugaderia (fullonica) i tintoreria (tinctoria), una factoria de salaó i garum (ceteria) i una Instal·lació vinícola. 

Però això serà en properes entrades.




dijous, 1 de maig del 2014

RACONS DE LA MURALLA DE BARCINO


D'ençà que vaig iniciar aquest bloc, hem anat recorrent totes les parts conegudes de la muralla de Barcino, fotografiant-les i comentant-les. Hi ha, però, encara alguns indrets pendents de visitar i publicar. D’aquí la agradable sorpresa quan el dia 27 d’abril TV3 va emetre un reportatge sota el nom de Muralla Bàrcino on es poden veure alguns racons que no són normalment accessibles.



Us recomano veure el vídeo. Només són tres minuts,  però molt interessants.

Enllaç al video:





diumenge, 13 d’abril del 2014

LA DOMUS ROMANA DEL CARRER SANT HONORAT DE BARCINO






A Barcelona s’han identificat i excavat diferents domus, corresponents a períodes que van des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardana. Aquestes són les domus de la plaça de Sant Iu, del Palau Arquebisbal, del carrer Sant Honorat, del carrer d’Avinyò, de la plaça Sant Miquel, del carrer de Bisbe Caçador i de la plaça de Sant Felip Neri.


Actualment la única que es oberta al públic i visitable és la domus dels carrers de la Fruita i Sant Honorat.
 
El jaciment correspon a una residencia senyorial, datada al segle IV i formada per un peristilum (pati porticat), que envoltava el viridarium (jardí amb elements ornamental). També hi han diferents dependències i espais privats (cubicula) que podrien correspondre al triclinium, cuina, magatzems, etc.   


També s’han identificat tres tabernae (botigues) que donaven directament al carrer de Sant Honorat, amb una estructura clàssica de les cases romanes.

 

Cal destacar de la visita a la domus els seus magnífics mosaics i restes de pintura i al mig del jardí vestigis d’un lacus (font ornamental).


Per la seva situació, al costat del fòrum, l’extensió de l’edifici, i els elements ornamentals, es trobem davant una casa que devia pertànyer a un personatge important de la colònia.





diumenge, 16 de març del 2014

MURALLA OEST DE BARCINO (PLAÇA FREDERIC MARÉS)


 
Torre de la plaça Frederic Marés
Hem de donar ara una volta, descendint pel carrer Ample per anar a buscar el traçat occidental de la muralla, del qual queda ben poca cosa visible. Seguia el curs dels carrers Avinyò, Banys Nous i Palla.

Algunes restes es troben a la seu de l’Associació d’Etnologia i Folklore (Avinyò, 19), i en una granja del Carrer Banys Nous, 4, on es pot veure un llenç de la muralla.  També hi han restes al carrer Banys Nous, 16.
 
Muralla de la plaça Frederic Marés
Tanmateix, la part més vistosa la trobem en la moderna plaça de Frederic Marés,  on es contemplen un tram de la muralla romana i dues torres, de carrerus d’opus quadratum, del segle IV. A les torres s'hi poden observar algunes finestres d'època medieval.
 
Llenç muralla al carrer Banys Nous, 4
D’aquesta manera, hem recorregut el perímetre de la Barcino romana i tornem a la plaça Nova, on a través de la porta praetoria, seguirem el recorregut del decumanus maximus, per anar a visitar una de les noves sorpreses que ens reserva la ciutat, la Domus romana del carrer Sant Honorat.


dissabte, 1 de març del 2014

EL CARRER DEL CALL I LA TORRE NÚM. 62 DE LA MURALLA ROMANA DE BARCINO


La part primera del carrer del Call, a partir de la Plaça Sant Jaume coincideix amb la part oest del cardus maximus de la colònia,  que donava a la porta principalis dextra, avui desapareguda. A partir del carrer Sant Domènec del Call, el carrer fa una inflexió cap a la dreta i ja es converteix un carrer d’origen medieval.

És en aquest tram final del carrer, on podem descobrir dues restes importants de la muralla romana, tant la corresponen al segle IV, com a la fundacional,  i podem contemplar, una vegada més, els materials en què van ser construïdes.

 

En primer lloc hem d’entrar en la botiga de bijuteria i complements Woman`Store, situat al local 3, de número 1 del carrer del Call, i a on podem contemplar la part inferior de la torre número 62, així com una part del llenç de la muralla. Perfectament integrada en l’establiment, la torre es troba construïda amb carreus d’opus quadratum. També es pot contemplar l’inici del fossar defensiu.


 
Al sortir de nou al carrer hem d’observar la façana de la casa número 5 on podrem veure el que havia estat el parament intern de la muralla. Sobresurt una part, que a l’alçada del pas de ronda està construït d’opus vittatum, i es correspon amb la muralla d’època fundacional, metre que el reompliment central és d’opus caementicium



diumenge, 16 de febrer del 2014

LA MURALLA FUNDACIONAL DE BARCINO



 
En el moment de la fundació de Barcino, entre els anys 15 i 10 abans de la nostra era, la colònia es va dotar d’una primera muralla, que va tenir més un caràcter representatiu i de prestigi que no defensiu, ja que en aquells moments es va iniciar amb August, una llarga època de pau, coneguda com a pax romana o pax augusta. Aquesta primera muralla va servir també per delimitar el territori, el pomerium.


A l’interior del Centre Cívic del Pati Llimona del carrer del Regomir podem contemplar un dels escassos fragments visibles de la muralla fundacional de  Barcino, construïda amb pedres de mida petita (opus vittatum).

dissabte, 8 de febrer del 2014

PORTA DEL MAR DE BARCINO (CARRER DEL REGOMIR- PATI LLIMONA)


Vista exterior

A la cantonada amb el carrer del Regomir es contempla un dels arcs de la porta que donava al mar, la porta decumana oriental, per on accedien a la colònia les mercaderies que arribaven de tota la Mediterrània. L’obertura que es pot veure ara corresponia a un dels laterals d'un portal triforat, com el que es troba a la plaça Nova. Estava flanquejada per dues torres cilíndriques i va ser construïda en l'època baix imperial

 
Vista interior

 
La primera porta del mar-del recinte augustal-era monumental i geminada (amb dos arcs), però va ser destruïda al segle passat i només es conserven alguns dibuixos que fan lamentar encara més la seva pèrdua.

Dibuix de Lluís Rigalt de l'any 1861.


diumenge, 26 de gener del 2014

LES TERMES PORTUÀRIES DE BARCINO


Piscina d'aigua freda

Seguint ara el nostre recorregut per la Barcelona Romana, i després d’haver visitat la part de la muralla situada a l’interior del carrer Correu Vell, arriben davant de la Porta del Mar, però abans d’introduir-nos de nou a l’interior de la colònia, ens hem d’aturar a veure las restes arqueològiques de les termes portuàries de Barcino.

Tres són els centres termals públics coneguts fins ara: les termes públiques, actualment situades sota la Plaça de Sant Miquel, construïdes per la família Minici Natal, sobre l’any 125 n.e. i les termes portuàries situades a ambdós costes de la Porta Decumana o Porta del Mar.

Amb motiu de les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer Regomir, 7-9 es van poder descobrir una part de les termes, exactament la piscina corresponen al frigidarium (sala d’aigua freda), així com la continuació del llenç de la plaça de Correu Vell i una part de la torre circular, de la que parlarem en properes entrades.

Planta de les Termes

Per les troballes de restes d’agulles d’os, acus crimalis, els arqueòlegs han arribat a la conclusió que aquests termes eren les utilitzades per les dones, mentre que les que estaven enfront, en l’interior del Castellum, serien les utilitzades pels homes.

En aquella època, el mar es trobava situat a uns 150 m de la Porta del Mar, i per la superfície calculada de les termes, d’uns 1.500 m2, demostren la importància del port de Barcino i del seu tràfec mercantil.

Recreació dels dos conjunts termals.





dissabte, 11 de gener del 2014

MURALLA SUD-EST DE BARCINO (CARRER CORREU VELL)



Prenem ara el carrer del Correu Vell, el límit sud-est de la ciutat, i al pati de l'Edifici Correu Vell trobem un altre dels fragments destacables de la muralla. Veiem dues torres, una d'elles amb restes epigràfiques (a mitja alçada de la torre de la dreta) i un fragment del parament defensiu. Al subsòl d'aquest pati van aparèixer les restes d'una edificació romana que estava extramurs, amb uns banys.

Torre número 35 amb restes epigràfiques