Introducció.
Aquest treball es centra en dos punts d’estudi
principals:
1-
Geomorfologia
del Mons Taber. Un dels turons de
Barcelona on es va formar la ciutat de Barcino.
2-
La línea
de costa romana de Barcelona, i alguns aspectes curiosos sobre aquest fet.
Abans de tot, cal situar històricament la fundació del
municipi romà de Barcelona, i en conseqüència afegir algunes curiositats
geològiques i arqueològics d’aquest assentament. Ja que, molta gent pensa que
la fundació del municipi té lloc al Mont Tàber, per situar-nos, el turó seria
tot l’espai on es troben les columnes d’August, l’actual plaça de Sant Jaume,
el Museu d’Història de la ciutat, etc... Però la realitat no és aquesta.
La fundació del municipi té lloc a la muntanya de
Montjuïc (els romans anomenaven aquesta
muntanya amb el nom de ‘Mons Iovi’, o
sigui, la muntanya de Júpiter à punt A). Els vestigis arqueològics que identifiquen
aquest ‘pre-assentament’ daten del segle I a.C, era l’inici del municipi Faventia, posteriorment el coneixereim
com a Barcino. Molts investigadors diuen que, els romans tendien a envair de
forma immediata els assentaments indígenes, en aquest cas, tenim constància de
que a Montjuïc s’assentaven ibers, en termes de divulgació actuals els coneixem
com ‘laietans’. Tot i això, els romans no estaven molt convençuts de la
localització del municipi, i durant aquest mateix segle es traslladen al Mont
Tàber (punt B), on varen iniciar la construcció de la muralla i el temple de
Júpiter, avui conegut com el temple d’August. Probablement el municipi es va
situar aquí degut a que la línia de costa es trobava prop del Tàber, i això podria
facilitar l’activitat econòmica del municipi. Tot el material constructiu que
va formar la ciutat provenia de Montjuïc, més endavant tractarem la qüestió
geològica d’això.
Per tant, l’objectiu d’aquest petit estudi serà un incís
en una de les pràctiques arqueològiques més importants per a l’estudi
divulgatiu, la geologia, del qual pren un paper important, i que moltes vegades
ajuda a identificar i entendre la posterioritat de l’antiguitat històrica.
El cas de
Montjuïc.
Com s’ha esmentat abans, gran part del material
constructiu que es va utilitzar per a Faventia
provenia de Montjuïc. Aquesta cantera es troba situat en el vesant SW de la
muntanya, el tipus de roca que proporciona és el gres. Aquest material està
composat per un tipus de roca sedimentària detrítica omplerta de matriu o
ciment de silici o carbonat càlcic. La cantera de gres va ser explotada des de
l’arribada dels romans fins aproximadament al segle XVIII.
Cantera de
Montjuïc. Intervenció arqueològica al 1991.
Gres.
Faventia: del Mons Iovi al Mons Taber.
Com s’ha dit abans, a Montjuïc es produeix un abandó
d’aquest ‘pre-assentament’ per a establir-se al Tàber. Pensem que els motius d’aquest
trasllat tenen a veure amb les condicions del medi que ofereix la zona:
- La platja es trobava molt a prop, una de les pistes
és la toponímia conservada, una de les portes de la muralla rebia el nom
de ‘Porta del Mar’, la qual cosa ens porta a pensar en aquest fet. A posteriori, mostrarem aquest fet
des d’algunes intervencions que es varen fer per a confirmar aquest fet.
- El Tàber estava envoltada de rieres. Un fet
important per a l’abastiment d’aigua tant per a la població com per els
camps de cultiu. Tot i això i sense motius de desprestigi, tenien l’aqüeducte
amb aigua procedent dels rius Llobregat i Besós.
Des del punt de vista geològic, el Tàber es un turó que
es troba a uns 16,1 m sobre el nivell del mar, on la proximitat amb el mar és
un dels factors on es pot veure a la sedimentació, i que en moltes
intervencions arqueològiques desenvolupades en aquesta zona han comportant problemàtiques
com les següents:
- El turó és un bloc del Miocè de Montjuïc aixecat
abans del Quaternari. És a dir que, la formació geològica de Montjuïc i
del Tàber tenen les mateixes característiques geològiques, i és probable
que es formessin al mateix temps.
- El turó està limitat pels costats de ponent i
llevant per falles o un esglaó de falles, formades durant el Quaternari
antic, fet que no es poden demostrar amb certesa, excepte un: és el que es
troba a les faldes de la catedral de la ciutat.
- El Pliocè ha estat escombrat pel cim del Tàber a
causa de l'erosió del Quaternari, com a resultat dels canvis climàtics.
RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona: La Ciutat Vella i
el Poblenou. Assaig de geología urbana.
Barcelona: Planetaterra, 2009, pg.
278. ISBN: 9788492583393.
La línia
de costa.
La situació de la platja començaria al c / Regomir on es
troba la Porta del Mar. Les evidències en una de les torres d’aquesta porta
situada a la plaça Trapi, s’observa que el gres d’aquesta torre va quedar
totalment erosionat per les pujades de marea.
La problemàtica de la reconstrucció de la línia de costa
és notable a causa de la sedimentació. Per exemple, entre Montjuïc i el Tàber
hi ha un relleu en forma de barranc, formant un cordó litoral o cordó de
platja. Tot el front marí del Miocè, té poc profunditat i és discontínua des d'aquesta
muntanya, passant per el Tàber, els Codals i el Puig de les Falzies (sota la
Llotja). Aquest fenomen s'anomena com 'trampa sedimentària', és a dir, una
sedimentació amb una morfologia discontinua i igual, que s'observa des del Tàber
fins a l'actual Diagonal Mar.
Línea de costa romana. RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona:
La Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geología urbana.
Barcelona:
Planetaterra, 2009, pg. 278. ISBN: 9788492583393.
Barcino tenia port?
El port romà va ser un port natural situat al fossat de
la muralla, provocades per les rieres de Collserola i el torrent de l'Olla,
però es tenen constàncies en època tardoromana, ja que fins a l’època medieval
no es fa vertaderament un port a la ciutat de Barcelona.
Les intervencions que es varen portar a cap al Pla de
Palau a l’any 2010 es va veure, aquestes probables evidències de port romà, com
també la problemàtica de la reconstrucció de la línea de costa. El nivell romà
es troba de forma parcial a uns - 6,75 m de la costa actual. A la sedimentació
es troben graves gruixudes amb sorra, que indica un mitjà obert amb àmplia
influència marina pel transport material deltaic del Besòs. Les rieres també
juguen un paper important, com el drenatge del Pla de Barcelona, per això quan
trobem restes materials es troben rodades o erosionades per el transport
d’aigua. Les restes que es varen trobar en aquesta intervenció descriuen que
per la forma en el que es troba retallat la sedimentació, de forma angulosa i
curta, podrien demostrar una possible zona d’ancoratge.
Tot i això, estan començant a sortir estudis actuals que
situen el vertader port de Barcino al SW de les faldes de Montjuïc, ja que va
jugar un paper important en quan a xarxa comercial del Mediterrani.
Intervenció arqueològica del Plau de Palau al 2010. Tall
estratigràfic del nivell romà.
Conclusió.
Com s’ha pogut veure, la ciutat de Barcelona necessita
futures intervencions arqueològiques que ajudin a la reconstrucció del que fou
el municipi romà, i sobretot de la reconstrucció de la línea de costa com la
situació i explicació del port, ja que és un estudi molt complexa i que
requereix noves investigacions per tal de trobar una resposta a aquests fets. Les
condicions geològiques són molt complexes i necessiten un estudi detingut per
tal d’utilitzar-les en la divulgació arqueològica i poder reconstruir la
històrica de la ciutat, perquè el conjunt de tots aquest elements donen un
resultat excel·lent per entendre les societats passades que varen portar a
assentar-se en un lloc tan emblemàtic com és Barcelona.
Bibliografia.
AVELINO PI Y ARIMON, D.Andrés. Barcelona Antigua
y Moderna. Descripción e Historia de ésta ciudad des de su fundación hasta
nuestros días. Barcelona: 1854, Tomo 1, pg. 669.
GRANADOS, Oriol. J; et, al. Guia de la Barcelona
Romana i Medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, pg.
7-25.
RIBA, O; COLOMBO, F. Barcelona: La Ciutat Vella i
el Poblenou. Assaig de geología urbana. Barcelona: Planetaterra, 2009, pg.
278. ISBN: 9788492583393.
SANZ PARERA, Miquel. El Pla de Barcelona. Constitució i característiques
físiques. Barcelona: 1988,
pg.138. ISBN: 8485709756.
SOBREQUÍS I CALLICÓ, J.; et, al. Historia de
Barcelona. Barcelona: 1992, Volumen 1, pg. 418.
SOBREQUÍS I CALLICÓ, J.; et, al. Historia de
Barcelona. Barcelona: 1992, Volumen 2, pg. 366.
Consultaes on-Line:
