B

B

diumenge, 15 de novembre del 2015

UNA APROXIMACIÒ A LA HISTÒRIA I A L'ARQUEOLOGIA DE BARCINO PER JOAN SANTACANA





Gravat antic que mostra les primeres troballes romanes de Barcelona (Centre Civic Pati Llimona. Foto JSM)



Els professors Victor Revilla i Joan Santacana són els autors d’una magnífica obra Catalunya romana, i de la qual, aquest darrer, ha publicat en el seu bloc Didàctica del Patrimoni Cultural la part dedicada a la història i arqueologia de Barcino:


Barcino en la historiografia.

La historiografia catalana de les darreries del segle XIX es va concentrar en l’elaboració d’estudis monogràfics de síntesi, com els que es van publicar a la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreres i Candi[ El mateix Carreres i Candi, en el volum dedicat a Barcelona, va fer una síntesi que recopilava totes les noticies disperses sobre Barcino, des de les llegendes d’Hèrcules a la numismàtica i les referències textuals..

Tampoc va oblidar els itineraris romans existents, examinant aquells en els quals hi apareixia Barcino, com l’itinerari d’Antoninus, o aquells en els quals no hi sortia; per exemple, els Vasos de Vicarello. 

Carreres Candi va considerar totes i cada una de les restes aleshores visibles de Barcino, des de la columnata del temple d’ August, al carrer Paradís, fins el mosaic de les termes de Luci Minici Natal, trobat dins de l’ església de Sant Miquel, aportant una informació fonamental en certs casos. El valor d’aquestes dades és especialment rellevant en el cas dels monuments o les restes que, quan ell escrivia el seu volum, ja no existien, com per exemple les estructures arquitectòniques aparegudes a l’any 1862 en el sector de les muralles del Regomir, o el famós mosaic del Circ, trobat al Palau dels Templers a l’ any 1860. En resum, Carreres ens proporcionà el primer estudi complet de la ciutat romana segons l’ estat de la qüestió del darrer quart del segle XIX, incloent el que ell en digué “la ciutat cristiana”.

Un  altre dels personatges claus per a la recerca de la Catalunya romana, sobretot per a conèixer Barcino, fou Agustí Duran i Sanpere. Arqueòleg, arxiver i fecund historiador, desprès de la guerra va ser detingut i sotmès a Consell de Guerra, però “superats favorablement el procés militar” i, posteriorment, el normatiu expedient de depuració de funcionaris, reprengué la seva activitat al capdavant de l’Arxiu Municipal de Barcelona. A ell es deu la culminació del projecte, iniciat arran de l’Exposició Universal del 1929, de constituir un museu local: el Museu d’Història de la Ciutat, inaugurat el 1943. També va ser ell qui reorganitzà i impulsà les activitats arqueològiques (les excavacions sota la Casa Padellàs, del carrer dels Comtes de Barcelona, desprès ampliades, i de la plaça de la Vil·la de Madrid) i divulgadores (en forma de visites i de sessions setmanals de ràdio dedicades a la història de Barcelona). La seva tasca arqueològica, avui injustament menystinguda, va ser fonamental en els anys durs del franquisme i va ajudar a superar la situació creada per la Guerra Civil i la llarga postguerra. La feina de Duran i Sanpere, com la dels escassos arqueòlegs del període, presentava, no obstant, alguns límits. Les tècniques de l’arqueologia moderna, basada en la identificació d’estratigrafies i la classificació de materials a partir dels grans repertoris tipològics existents, que implicaven una visió científica que fonamentada en uns objectius de recerca i la formulació d’hipòtesis, no es van introduir a casa nostra fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX........ Llegir més.


dissabte, 27 de juny del 2015

L’AQÜEDUCTE ROMÀ DE BARCELONA



Reconstrucció dels arcs de l'aqüeducte romà, segons
un projecte de Serra-Ràfols i Florensa (1958)

Avui publico en aquest bloc, que té com a única finalitat fer difusió de la ciutat romana de Barcino, i de tots els treballs que s’estan realitzant per donar-la a conèixer, un interessant estudi realitzat per Enric H. March, sobre l’aqüeducte romà de Barcelona, i que ha estat obtingut del seu bloc Bereshit.

"L’aqüeducte romà de Barcino, construït durant el segle I, portava aigua des del riu Besòs fins a l’entrada de la ciutat emmurallada, al costat de la Porta Praetoria de l’actual plaça Nova de Barcelona. L’evidència i la imatge que els barcelonins tenim d’aquesta construcció hidràulica són l’arc i els dos pilars que entren a la Casa de l’Ardiaca. Aquest apunt farà un passeig pel suposat recorregut de l’aqüeducte i traurà a la superfície els pocs vestigis arqueològics existents; alguns coneguts, com els arcs de la plaça 8 de març; i d’altres que no són a la vista. Però en tot cas, que quedi ben clar que els arcs de la plaça Nova són falsos.

La documentació escrita i arqueològica ens permet afirmar que l’inici de l’aqüeducte de Barcino era a la mateixa mina de Montcada que dóna origen al Rec Comtal (s. X), on segurament hi va haver una presa o una resclosa on s'acumulava l'aigua, i després seguia en gran part subterrani per permetre regular la inclinació del recorregut i afavorir la millor conservació de l'aigua....... Llegir més.





divendres, 3 d’abril del 2015

LA DOMUS AVINYÓ DE BARCINO




La Barcelona romana està d’enhorabona i si fa uns dies era la inauguració de l’ampliació del jaciment arqueològic del subsòl del MUHBA, amb la part corresponent a l’antiguitat tardana, avui es tracta de l’obertura al públic de la Domus situada del carrer Avinyó, núm. 15, del segle I, després de tres anys de treball de restauració, i a on destaca un conjunt de pintura mural que explica el mite del Rapte de Ganimedes, a més de diverses estances com un forn, un triclinium  i un cubiculum.



Els treballs, portats a terme pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, que dirigeix l’arqueòloga Carme Miró, en el marc del Pla Barcino està donant els seus resultats, i avui dia ja podem gaudir d’un ampli ventall de jaciments de l’època romana i mostrar així la Barcelona més cultural, en un projecte del qual, tots els amants del món romà, ens podem felicitar.

diumenge, 29 de març del 2015

BARCELONA A L'ANTIGUITAT TARDANA






En el subsòl del Museu d’Història de Barcelona s’ha obert al públic una nova part del seu jaciment arqueològic, aproximadament d’uns 300 m2 i que es correspon  a l’anomenada antiguitat tardana, i que ens explica els primers anys del cristianisme a la Ciutat i els pas del període romà al visigot.

Es poden veure les restes del primer grup episcopal i centre del poder visigot, així com estructures conservades dels segles IV-VII com són la basílica i el baptisteri.



dimarts, 24 de febrer del 2015

ROMANS AL MONT TÀBER: INSCRITS A LA TRIBU GALÈRIA



 

 
Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on s'alçava el temple d'August, i on hi devia haver altres edificis dels quals no es tenen evidències. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).

Com que la seva funció era controlar un territori (ager) no gaire extens però sí molt productiu, aquest es va estructurar mitjançant una centuriació, el primer cadastre. Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un trànsit intens.

Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat (com l'excavada a l'avinguda de Francesc Cambó). Seguint el costum romà, els primers habitants es van inscriure a una tribu, la Galèria, i tenien procedència itàlica. Però un dels aspectes més destacats de la colònia va ser la presència de lliberts -exesclaus dedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus antics amos- i estrangers, que eren ben rebuts, com ho testimonia el centurió Luci Cecili Optat, que, al segle II dC, va exercir una carrera municipal brillant.




dilluns, 5 de gener del 2015

ROMANS AL MONT TÀBER: ENTRE EMPORIO I TÀRRACO


Si algú es mereix l'honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, que va idear Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).


Per què a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber?


Cap a l'any 44 dC, Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que era una de les dotze col·lonies de la Hispània Citerior on es va establir, per deductio, un grup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d'estructura de govern i administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i religiós, com demostra l'estructura urbana, la presència d'un temple de culte oficial i la proporció entre l'espai públic i el privat.