Si algú es mereix l'honor de ser
considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC
seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, que va idear
Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).
Per què a la franja litoral entre dues
ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt
bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges
del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un
promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber?
Cap a l'any 44 dC, Pomponi Mela la va
qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que
era una de les dotze col·lonies de la Hispània Citerior on es va
establir, per deductio, un grup de ciutadans romans civils o
veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d'estructura de govern i
administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i
religiós, com demostra l'estructura urbana, la presència d'un temple de culte
oficial i la proporció entre l'espai públic i el privat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada