 |
Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que
englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on
s'alçava el temple d'August, i
on hi devia haver altres edificis dels quals no es tenen evidències. Aquí
confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i
decumanus maximi (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).
Com que la seva funció era controlar un territori (ager) no gaire
extens però sí molt productiu, aquest es va estructurar mitjançant una
centuriació, el primer cadastre. Una terra fèrtil, recursos miners i abundància
de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el
control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al
Llobregat amb un trànsit intens.
Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns
dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat
(com l'excavada a l'avinguda de Francesc Cambó). Seguint el costum romà, els
primers habitants es van
inscriure a una tribu, la Galèria, i tenien procedència itàlica. Però un dels
aspectes més destacats de la colònia va ser la presència de lliberts -exesclaus
dedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus antics
amos- i estrangers, que eren ben rebuts, com ho testimonia el centurió Luci
Cecili Optat, que, al segle II dC, va exercir una carrera municipal brillant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada