Vista de la cella vinaria |
Estem a punt de finalitzar la nostra visita al subsòl del
Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, i una vegada
deixem enrere la factoria garum i salaó de peix, ens endinsem en una
important instal·lació vinícola dels segles III i IV.
El vi, juntament amb l’oli i el blat, era un component bàsic
de la dieta romana, i Barcino i els
territoris del seu entorn, un important centre productor.
Lacus de decantació |
El primer que ens trobem en iniciar aquesta part de la visita és el lacus de decantació, amb un revestim
d'opus signinum, que s’utilitzava per realitzar
el transvasament del most des de la part alta, mitjançant unes conduccions ben
visibles, fins a la zona dels dipòsits.
Paviment de lloses |
A l’esquerra, un paviment de lloses molt ben conservat, amb pendent, que es
devia fer servir per desplaçar les bótes de fusta fins a l’exterior.
Lacus de fermentació |
A continuació podem veure diversos locus
de formatació i més endavant uns fonaments que han estat identificats d’una premsa.
Dipòsits i premsa |
Al final, del passadís que estem recorrent, ens trobem potser amb la part
millor conservada de tots els tallers i factories, una cella vinaria
(dipòsit pel vi), que disposa d’11 dipòsits de
dolia, parcialment enterrats,i recoberts interiorment de resines per fer-los més estancs.
Cella vinaria |
Ara, ens adonem que hem finalitzat el recorregut per
totes les restes arqueològiques romanes visitables de la ciutat de Barcelona,
en un projecte que va començar precisament ara fa un any, l’agost del 2013.
No ens aturem però, Barcino encara ens pot donar moltes sorpreses i potser seria interessat conèixer la seva història, les famílies que la van formar, i el poble que amb el seu treball diari va posar els fonaments per construir aquesta gran ciutat que és Barcelona.