Les colònies eren assentaments de nova
creació, resultat d’un acte fundacional realitzat per Roma sobre un determinat
territori conquerit, essent la seva finalitat fonamental destinar-lo a ser conreats.
Normalment eren el destí últim dels legionaris a l’acabar el seu període
militar, i al mateix temps una de les formes més importants de romanització. En
relació a Barcino possiblement va ser
el destí final dels soldats que van participar en les lluites càntabres.
En principi els nous habitants d’una colònia
tenien la ciutadania romana i gaudien dels mateixos drets que qualsevol ciutadà
romà. En definitiva les colònies estaven configurades com una extensió de la
pròpia Roma. Aquest era un dels trets diferencials dels municipis, que eren
poblats preexistents, conquerits o assimilats per Roma i que d’inici no
disposaven dels mateixos drets que les colònies.
Podem distingir tes tipus de colònies:
- Coloniae civium romanorum, que es van
crear per assegurar la dominació romana en punts estratègics.
- Coloniae latinae, formada per habitants
llatins.
- Coloniae veteranorum, les habitades per
soldats, a qui se’ls concedia terres com a recompensa.
La fundació d’una nova colònia seguia un
procediment prèviament establer, i que conservava les antigues tradicions
religioses.
La cerimònia s’iniciava amb la inauguratio, funció
que realitzava l’àugur que consultava el presagi i establia el lloc, perquè a
continuació els gromatici (agrimensors)
fixessin l’orientació de la futura ciutat (orientatio), i s’iniciaven les
tasques de delimitació, la limitatio, operació que tenia una
doble finalitat, fixar els límits exteriors i realitzar les divisions
interiors.
Amb la delimitació
externa es fixava la frontera religiosa del territori urbà, i al seu interior
no es podia enterrar els morts, ni podien penetrar els déus estrangers. La
línia divisòria era el pomerium: un magistrat assenyalava el
perímetre de la nova colònia que es feia traçant un solc amb una arada tirada
per un toro i una vaca, i s’havia de fer en direcció esquerra a dreta (dextratio),
aixecant-se l’arada per marcar les portes.
Feta aquesta primera feina, els gromatici mesuraven el sòl i el
dividien en línies paral·leles que es creuaven en angles rectes, formant els
carrers i les illes, delimitan en primer lloc els dos grans eixos que
defineixen totes les ciutats romanes, el decumanus maximus (est-oest) i
el cardo maximus (nord-sud). En l’encreuament d’aquests dos
carrers es construïa el fòrum de la colònia, i al seu final
s’obrien les portes de la ciutat. Finalment els camps eren dividís en quadrats
(centuriae) i assignats als colonitzadors, reservant-se una part per la
comunitat.
La darrera de les cerimònies que es realitzaven en la fundació d’una colònia
era la consacratio, realitzada pel pontífex
(sacerdot romà), que feia les ofrenes als déus i les pregaries i sacrificis
habituals en tot el procés religiós romà.
La Barcino inicial, nascuda amb tots els privilegis del dret romà, com es
desprèn del seu propi nom, va ser una ciutat de nova planta de dimensions
bastant reduïdes.
Ara
doncs, podem iniciar la nostra visita a la colònia, que començarem per la via sepulcral romana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada