ROMANS AL MONT TÀBER: ENTRE EMPORIO I TÀRRACO

Si algú es mereix l'honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, que va idear Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).

Per què a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber?

Cap a l'any 44 dC, Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que era una de les dotze col·lonies de la Hispània Citerior on es va establir, per deductio, un grup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d'estructura de govern i administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i religiós, com demostra l'estructura urbana, la presència d'un temple de culte oficial i la proporció entre l'espai públic i el privat.

De Barcino a Bcn

Ajuntament de Barcelona

BARCINO 3D

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha creat una aplicació que recrea i permet descobrir la colonia romana de Bàrcino del segle III de forma virtual.

L’aplicació permet passejar pels seus carrers, comprovar com vivien els nostres avantpassats i aprendre la seva història.

Per accedir a l’aplicació punxeu aquí: Barcino 3d

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. INSTAL·LACIÓ DE PRODUCCIÓ DE VI

Vista de la cella vinaria

Estem a punt de finalitzar la nostra visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, i una vegada deixem enrere la factoria garum i salaó de peix, ens endinsem en una important instal·lació vinícola dels segles III i IV.

El vi, juntament amb l’oli i el blat, era un component bàsic de la dieta romana, i Barcino i els territoris del seu entorn, un important centre productor.

Lacus de decantació

El primer que ens trobem en iniciar aquesta part de la visita és el lacus de decantació, amb un revestim d'opus signinum, que s’utilitzava per realitzar el transvasament del most des de la part alta, mitjançant unes conduccions ben visibles, fins a la zona dels dipòsits.

Paviment de lloses

A l’esquerra, un paviment de lloses molt ben conservat, amb pendent, que es devia fer servir per desplaçar les bótes de fusta fins a l’exterior.

Lacus de fermentació

A continuació podem veure diversos locus de formatació i més endavant uns fonaments que han estat identificats d’una premsa.

Dipòsits i premsa

Al final, del passadís que estem recorrent, ens trobem potser amb la part millor conservada de tots els tallers i factories, una cella vinaria (dipòsit pel vi), que disposa d’11 dipòsits de dolia, parcialment enterrats,i recoberts interiorment de resines per fer-los més estancs.

Cella vinaria

Ara, ens adonem que hem finalitzat el recorregut per totes les restes arqueològiques romanes visitables de la ciutat de Barcelona, en un projecte que va començar precisament ara fa un any, l’agost del 2013.

No ens aturem però, Barcino encara ens pot donar moltes sorpreses i potser seria interessat conèixer la seva història, les famílies que la van formar, i el poble que amb el seu treball diari va posar els fonaments per construir aquesta gran ciutat que és Barcelona.

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. LA FACTORIA DE GARUM I SALAÓ DE PEIX

Dipòsits de salaó

Continuant la nostra visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, a continuació de les restes arqueològiques de la fullonica i la tinctoria, accedim a una factoria de garum i salaó de peix.

Dolia de la factoria de garum

El garum la salsa de peix per excel·lència de l’època romana, es va arribar a convertir en un producte de luxe, i per a la seva producció es van instal·lar indústries en tot el territori romà. A Barcino hi havia una d’aquestes factories, en la que també s’ha acreditat que es feia salaó de peix, segurament perquè eren dues activitats que anaven estretament relacionades. A aquestes activitats lligades amb l’explotació del recurs del mar  es coneixien com a cetaria.

Sala per al trossejat i rentat del peix

Les restes arqueològiques de Barcelona són com a mínim del segle III de la nostre era, i es trobaven en una insula i amb façana a un cardo minor.

S’han identificat i es conserven diverses dolia, embornals, piques, restes de clavegueram, piletes que contenien pasta de garum, dipòsits de salaó, magatzems i passadissos d’opus signinum.

Passadís d'opus signinum

TALLERS I FACTORIES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCINO. LA FULLONICA I LA TINCTORIA

Porta d'entrada a la tictoria

Quan iniciem la visita al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, al barri de tallers i factories, les primeres restes arqueològiques que ens trobem corresponen  a una bugaderia (fullonica) i a una tintoreria (tinctoria). 

Cap de les dues instal·lacions es conserven completes, i només s'han pogut identificar algunes parts, però suficients per poder-les identificar clarament, especialment per les restes trobades de tint, midó, cendres i amoníac, destinats al rentat, blanquejat i tenyit de la roba.

Lacuna fullonica

S’identifiquen els dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbaldia la roba (lacuna fullonica)  i diferents piletes usades per tenyir-la.

Pila amb desguàs de la fullonica

També cal destacar, en aquesta part de la visita una estança de la fullonica, amb un emblema d’opus sectile, que possiblement seria una estança per rebre clients.

Emblema d'opus sectile

LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES DE LA PLAÇA DEL REI DE BARCELONA

Al subsòl de la Plaça del Rei a Barcelona, en el que actualment és el Museu d'Història de la Ciutat, es poden trobar les restes arqueològiques del que va ser un barri de talleres i factories de Barcino situat a l’angle nord de la ciutat, amb edificis, carrers, termes, inscripcions, fragments de muralla sobre tot el conjunt episcopal paleocristià.

La seva descoberta es va produir l’any 1931 quan es realitzaven els fonaments per ressituar la Casa Padellàs, edifici que no es trobava en aquest indret, sinó que va ser desmuntat i conservat quan es va obrir la via Laietana. Finalment les autoritats municipals van decidir ubicar-lo on es troba actualment, a la plaça del Rei, i va ser en excavar la finca quan es van descobrir les restes arqueològiques que en una encertada decisió van conservar. La casa Padellás, com quelcom natural, va esdevenir l’actual Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Visitar les restes arqueològiques es fer un viatge en el temps, i de cop i volta ens veiem submergits en la Barcino més industrial del segle II de la nostra era.

En el recorregut museïtzat tindrem oportunitat  de veure una bugaderia (fullonica) i tintoreria (tinctoria), una factoria de salaó i garum (ceteria) i una Instal·lació vinícola. 

Però això serà en properes entrades.

RACONS DE LA MURALLA DE BARCINO

D'ençà que vaig iniciar aquest bloc, hem anat recorrent totes les parts conegudes de la muralla de Barcino, fotografiant-les i comentant-les. Hi ha, però, encara alguns indrets pendents de visitar i publicar. D’aquí la agradable sorpresa quan el dia 27 d’abril TV3 va emetre un reportatge sota el nom de Muralla Bàrcino on es poden veure alguns racons que no són normalment accessibles.



Us recomano veure el vídeo. Només són tres minuts,  però molt interessants.

Enllaç al video:

http://www.324.cat/video/5046813/altres/Muralla-Barcino

LA DOMUS ROMANA DEL CARRER SANT HONORAT DE BARCINO

A Barcelona s’han identificat i excavat diferents domus, corresponents a períodes que van des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardana. Aquestes són les domus de la plaça de Sant Iu, del Palau Arquebisbal, del carrer Sant Honorat, del carrer d’Avinyò, de la plaça Sant Miquel, del carrer de Bisbe Caçador i de la plaça de Sant Felip Neri.

Actualment la única que es oberta al públic i visitable és la domus dels carrers de la Fruita i Sant Honorat.

 
El jaciment correspon a una residencia senyorial, datada al segle IV i formada per un peristilum (pati porticat), que envoltava el viridarium (jardí amb elements ornamental). També hi han diferents dependències i espais privats (cubicula) que podrien correspondre al triclinium, cuina, magatzems, etc.   

També s’han identificat tres tabernae (botigues) que donaven directament al carrer de Sant Honorat, amb una estructura clàssica de les cases romanes.

 

Cal destacar de la visita a la domus els seus magnífics mosaics i restes de pintura i al mig del jardí vestigis d’un lacus (font ornamental).

Per la seva situació, al costat del fòrum, l’extensió de l’edifici, i els elements ornamentals, es trobem davant una casa que devia pertànyer a un personatge important de la colònia.